Arrapar és un art

arrapar v. tr. Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. || pron. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura arrapada a la roca. || Esgarrapar.
arrapada f. Esgarrapada.
esgarrapar v. tr. Esquinçar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota l'esquena. Es va barallar i anava tot esgarrapat. | ABS. Els gats esgarrapen. (Les arrapadores també) | PER ANAL. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc. | PER EXT. Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper. | FIG. Treure profit d'una cosa, esp. per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si li puc esgarrapar uns quants diners. arrapament m. Acció d'arrapar o d'arrapar-se. | Estat de l'ànima transportada per l'admiració, l'entusiasme, etc.


Bé, ara ja tenim un poc més clara la nostra tasca.
Aquest tipus de carícia és molt util per despertar les passions de qualsevol, però s'han d'aplicar com cal.
A més, és important dir que les ungles adequades son netes, brillants i convexes, no tenen taques ni estan partides. De vegades pot fer un poc de mal, però és un dolor d'eixos bons que agraden. Es molt divertit arrapar i que t'arrapen. I com diu el gran Loquillo: "Si no sientes sus uñas clavadas sobre tu piel, sabrás como se pierde a una mujer" besets i arrapadetes.