De bodorrio... oé...

Estic un poc fotuda. Acabe de rebre una altra invitació de noces,
ja em direu si no és per a estar fotuda...
Serà possible! És que se't queda la mateixa cara que quan t'arriba una multa!
Hale, a soltar pasta!

Una de les coses que mes odi de les noces són les esperes:
et passes mitja hora a la porta de l'església amb les mans suant plenes d'arròs, que quan ixen els nuvis, el que els llences és arròs a la cubana...! Ara, que els pitjors són els nens, que llencen l'arròs a la cara, amb una mal'hòstia...

Odi les noces. Jo, en la ultima no coneixia ni a la que es casava i quan vaig anar a donar-li l'enhorabona i les besadetes de rigor, em vaig haver de presentar:
- Sóc la Reichel, l'Arrapadora, la filla d'Antonia...

- Ah, encantada, gràcies per vindre.

Si és que dóna igual, la núvia no s'assabenta, va com drogada, li podria haver dit:

- Em prestes un parell de kilites per a l'entrada d'un pis?

- Ah, encantada, gràcies per venir.

O:

- Sóc l'italià, el de Barcelona que té els cabells plantats i cremats...

Ella hagués dit igualment:

- Encantada, gràcies per venir.

El que mes odi de les noces en el moment del trasllat al banquet.
Ta mare et col·loca a les teues ties, però com el teu cotxe és de dues portes, les has de ficar a empentes. El vestit se'ls puja al cap i van tot el camí ensenyant la faixa. Però a elles tot els fa
gràcia:

- Xica, puja la finestreta, uuuhh, ji, ji, ji, que em despentine, i segueix, segueix al tio Juan, que se sap el camí, uuhhh, ji, ji, ji.

Ji,ji! Hala, fila de dotze cotxes, tocant la botzina! I com el primer es passe un semàfor... emergència, emergència! Tot Déu traient el mòbil:

- Atenció, hem girat a l'esquerra, veieu al tio Juan?... Nosaltres estem donant voltes a la rotonda, agafant inèrcia... Ànec vermell a ànec blau, hem perdut
al tio Juan, oncle Juan contesta, canvi...

Dóna igual, és un desastre. Quan arribes, el tio Juan duu dues hores assegut i damunt et diu:

- On us heu ficat, fotre?

L'única cosa que està bé organitzat en les noces és el repartiment dels idiotes: posen un en cada taula. Però la resta és un descontrol: estan entrant el pastís i a la teua taula del costat no han dut encara el plat de carn.
Jo sempre m'he preguntat perquè tallen la carta amb un sabre, quin sentit té? Com no siga per tindre un arma a mà per a quan entren els de la tuna...

I el vídeo? S'acosta el de la càmera i tot el món es creu que està en "El Semàforo": l'idiota es posa un tovalló en el cap, el tio Juan canta la jota de sempre i una de les ties plora:

- Fills meus, que us vulgueu molt i us respecteu sempre...

Va, per favor! Això és el que passa el dia mes feliç de la teua vida?

Oh, my got! És tot molt fort! Perquè després arriben les dones amb confits embolicats en un tros de tul i paquets de cigarrets cridant:

- Fuma dona, que estem de noces.

I de sobte et trobes tirant fum pel nas com si fores una vaporeta... però si ja no fumaves!!

Als xics, quan estan desprevinguts, els col·loquen un puro. Molts, a la tercera calada, comencen a posar-se blancs i ho llencen.

Però allí estan els vigilants de puros, tan atents ells:

- Ja t'has fumat el puro? Dóna-li altre al xaval i una copa de conyac, pa' que es faça un home!

Un home, un home... home, no fotis!

I el ball! Això és el més fort. El pitjor és quan el tio de la núvia la treu a ballar un pasdoble. El tio va tot resuat amb la camisa pegada al cos, li planta la mà en l'esquena, li puja el vestit mig metre i cantusseja mossegant el puro:

- Me 'usta el vinoooooo i la' mu'eeeeereeeeees...

Sort que ahi estan les Arrapadores, per fer eixos dies més divertits... jijijiji

Especial bodorrio de Vanesa!!

Bé, ací teniu unes quantes fotos de la festa de després del convit, a la Iguana i a la Rata...
No tenen desperdici... jijijiji.

La Reina Mora

Ja tansols queda mig any per a festes de Beneixama. Ho acabem de celebrar. Primer dinar d'arrapadores i alguns pocs privilegiats... (quina sort teniu... hehehe), després cafenet festero, cubatilla festero... Cerveseta a la Rata abans del sopar. Sopar al maset. Entraeta. I per fi, el moment més esperat de la nit... La Reina Mora...

La Reina Mora diuen que està prenyà
(xè, recollons que putà) lalala...
i el rei moro diu "que no sabe nà"
(xè recollons que putà...)

No sabem si es d'un anglés o d'un alemà
(un estranger eixirà) lalala...
però la reina mora està ben prenyà...

En mi pais no hay llum
tot son cresols, tot son cresols
que no fan llum.
En mi pais no hay llum
la reina mora, la reina mora va a donar a llum.

Moritos venid, moritos llegad
que la reina mora està a punt d'explotar.
Moritos llegad, moritos venid
que la reina mora està a punt de parir...

lalala... lalala..la la ...la..la.. lalalalaaaaa...

Carnestoltes de Benimaclet

Aquest cap de setmana es celebren les tradicionals Carnestoltes de Benimaclet. I les Arrapadores estarem allí per explicar-vos de primera mà tot el que es courà per allí. Aquestes Carnestoltes tenen lloc anualment a l'actual barri de Benimaclet de la ciutat de València, antic poble absorbit per la ciutat, però que conserva inalterables el seu tarannà popular i la seua particular capacitat d'organització.
Enguany se celebra el XVIII Aniversari de l'ARRIBADA DEL MORO MACLET, pas previ a la PROCLAMACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA del Califat de Benimaclet, que com sempre anirà a càrrec d'un il.lustre personatge del poble. Prompte podreu llegir la crònica del cap de setmana i potser alguna foto també. (si es q trobe alguna decenta que es puga ensenyar). Ací vos deixe la programació d festes, perquè pugueu vindre i gaudir d'una bona arrapadeta (o dos...)

Besets i arrapadetes.

Programació de festes:

Divendres 24 de febrer

18.00 h. Festa infantil amb xocolatada i jocs a la seu de l’Assemblea.
21.00 h. Sopar de Comares a la seu de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet. (CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA)

Dissabte 25 de febrer

TROBADA DE DOLÇAINA I TABAL- BENIMACLET 2006
“SENSE DOLÇAINA I TABAL NO HI HA REVOLUCIÓ”

19.00 h. Eixida de la cercavila des del local de l’Assemblea, amb el Tirant, l’Ajuntament Carnestoltenc, la participació de gent disfressada del barri, La colla muixeranguera “la Construcció de la Safor”, les filades de moros i colles de dolçainers i tabaleters d’arreu del país.

20.00 H. Encontre del Tirant amb el Moro Maclet i els Dimonis de Benimaclet (a Baró Sant Petrillo-Leonor Jovani).

20.30 h. Proclamació de la independència del Califat de Benimaclet a la seu de l’Assemblea a càrrec d’una personalitat destacada del nostre país.

Interpretació conjunta de la Muixeranga a càrrec de les colles participants en l’encontre d’enguany
21.30 h. Sopar al local de l’Assemblea.

ORGANITZADOR: Assemblea de Veïns de Benimaclet

Mig any'06

Bé, gentola, com ja sabeu, les arrapadores ens estem preparant per a la festa del mig any'06. No serà un mig any qualsevol. Aquest serà "la bomba". Tipus "comiat d mig any" perquè serà l'ultim que estarem totes les arrapadores fadrines. Per al proper ja tindrem 2 arrapadores casades!!

Arrapats: prepareu les esquenes...

Arrapadores: esmoleu-vos les ungles!!

L'armem!!

Arrapar és un art

arrapar v. tr. Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. || pron. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura arrapada a la roca. || Esgarrapar.
arrapada f. Esgarrapada.
esgarrapar v. tr. Esquinçar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota l'esquena. Es va barallar i anava tot esgarrapat. | ABS. Els gats esgarrapen. (Les arrapadores també) | PER ANAL. Esgarrapar la terra els conills, les gallines, etc. | PER EXT. Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper. | FIG. Treure profit d'una cosa, esp. per mitjans il·lícits o poc delicats. Veuré si li puc esgarrapar uns quants diners. arrapament m. Acció d'arrapar o d'arrapar-se. | Estat de l'ànima transportada per l'admiració, l'entusiasme, etc.


Bé, ara ja tenim un poc més clara la nostra tasca.
Aquest tipus de carícia és molt util per despertar les passions de qualsevol, però s'han d'aplicar com cal.
A més, és important dir que les ungles adequades son netes, brillants i convexes, no tenen taques ni estan partides. De vegades pot fer un poc de mal, però és un dolor d'eixos bons que agraden. Es molt divertit arrapar i que t'arrapen. I com diu el gran Loquillo: "Si no sientes sus uñas clavadas sobre tu piel, sabrás como se pierde a una mujer" besets i arrapadetes.