Estic un poc fotuda. Acabe de rebre una altra invitació de noces,
ja em direu si no és per a estar fotuda...
Serà possible! És que se't queda la mateixa cara que quan t'arriba una multa!
Hale, a soltar pasta!
Una de les coses que mes odi de les noces són les esperes:
et passes mitja hora a la porta de l'església amb les mans suant plenes d'arròs, que quan ixen els nuvis, el que els llences és arròs a la cubana...! Ara, que els pitjors són els nens, que llencen l'arròs a la cara, amb una mal'hòstia...
Odi les noces. Jo, en la ultima no coneixia ni a la que es casava i quan vaig anar a donar-li l'enhorabona i les besadetes de rigor, em vaig haver de presentar:
- Sóc la Reichel, l'Arrapadora, la filla d'Antonia...
- Ah, encantada, gràcies per vindre.
Si és que dóna igual, la núvia no s'assabenta, va com drogada, li podria haver dit:
- Em prestes un parell de kilites per a l'entrada d'un pis?
- Ah, encantada, gràcies per venir.
O:
- Sóc l'italià, el de Barcelona que té els cabells plantats i cremats...
Ella hagués dit igualment:
- Encantada, gràcies per venir.
El que mes odi de les noces en el moment del trasllat al banquet.
Ta mare et col·loca a les teues ties, però com el teu cotxe és de dues portes, les has de ficar a empentes. El vestit se'ls puja al cap i van tot el camí ensenyant la faixa. Però a elles tot els fa
gràcia:
- Xica, puja la finestreta, uuuhh, ji, ji, ji, que em despentine, i segueix, segueix al tio Juan, que se sap el camí, uuhhh, ji, ji, ji.
Ji,ji! Hala, fila de dotze cotxes, tocant la botzina! I com el primer es passe un semàfor... emergència, emergència! Tot Déu traient el mòbil:
- Atenció, hem girat a l'esquerra, veieu al tio Juan?... Nosaltres estem donant voltes a la rotonda, agafant inèrcia... Ànec vermell a ànec blau, hem perdut
al tio Juan, oncle Juan contesta, canvi...
Dóna igual, és un desastre. Quan arribes, el tio Juan duu dues hores assegut i damunt et diu:
- On us heu ficat, fotre?
L'única cosa que està bé organitzat en les noces és el repartiment dels idiotes: posen un en cada taula. Però la resta és un descontrol: estan entrant el pastís i a la teua taula del costat no han dut encara el plat de carn.
Jo sempre m'he preguntat perquè tallen la carta amb un sabre, quin sentit té? Com no siga per tindre un arma a mà per a quan entren els de la tuna...
I el vídeo? S'acosta el de la càmera i tot el món es creu que està en "El Semàforo": l'idiota es posa un tovalló en el cap, el tio Juan canta la jota de sempre i una de les ties plora:
- Fills meus, que us vulgueu molt i us respecteu sempre...
Va, per favor! Això és el que passa el dia mes feliç de la teua vida?
Oh, my got! És tot molt fort! Perquè després arriben les dones amb confits embolicats en un tros de tul i paquets de cigarrets cridant:
- Fuma dona, que estem de noces.
I de sobte et trobes tirant fum pel nas com si fores una vaporeta... però si ja no fumaves!!
Als xics, quan estan desprevinguts, els col·loquen un puro. Molts, a la tercera calada, comencen a posar-se blancs i ho llencen.
Però allí estan els vigilants de puros, tan atents ells:
- Ja t'has fumat el puro? Dóna-li altre al xaval i una copa de conyac, pa' que es faça un home!
Un home, un home... home, no fotis!
I el ball! Això és el més fort. El pitjor és quan el tio de la núvia la treu a ballar un pasdoble. El tio va tot resuat amb la camisa pegada al cos, li planta la mà en l'esquena, li puja el vestit mig metre i cantusseja mossegant el puro:
- Me 'usta el vinoooooo i la' mu'eeeeereeeeees...
Sort que ahi estan les Arrapadores, per fer eixos dies més divertits... jijijiji
